Aprendre, una tasca difícil

Mireu què he trobat! Du per títol el mateix que he posat jo. És un escrit de Liliana Zuliani Arango,neuropsiquiatra infantil iprofesora Universidad de Antioquia.
És una mica llarg, però interessant. No cal que us el llegiu tot de cop!

http://medicina.udea.edu.co/Publicaciones/crianzahumanizada/anteriores-rodolfo/publicaciones/crianzahumanizada/v5n8/aprender.htm

Pensa abans de publicar...

Aquest video ens el va passar el professor d'NTAE. Diu molt per si mateix, i a mi m'agradaria enfocar la mirada cap als programes d’internet que actualment són tant populars entre els joves. Em refereixo al bloc del msn, al fotolog i al Facebook (i molts més!).

En tots tres, l’autor pot publicar fotografies, a més d’escriure sobre les seves experiències personals i les anècdotes viscudes amb altres. Això pot ser una bona manera de mantenir el contacte amb la gent que estimem quan les circumstàncies de la vida no ens permeten contactar tot el temps que voldríem. Però també és un gran inconvenient, perquè es pot publicar quelcom en que hi hagi persones implicades que no vulguin que se sàpiga què van fer o que surti la seva imatge a la Red. I això és un dret de privacitat!!!!!!!

Un pot estar tranquil quan confia en els seus amics, que preveuran què pot ser vist i què no abans de publicar res. Però, si no es té aquesta sort, sempre ens quedarà el neguit de que violin la nostra intimitat, i el rebuig a ser fotografiat, el recel a compartir els secrets, a ser vistos en circumstàncies penoses (com anar begut begut!), anirà consumint cada cop més la nostra llibertat, un altre dret que no es pot prendre!!

PREJUDICIS

Qui pot dir que mai ha tingut prejudicis contra algú? És una realitat que no podem amagar perquè cada dia ocorre: quan caminem pel carrer sols i mirem a la gent, quan ens estem a un restaurant, quan veiem les notícies, els programes “del corazón”, Operación Triunfo,... Són moments en que ens donem el dret a jutjar el que fan els altres, a criticar-los (sí, sí, també pensem coses bones).

I SI NO T'HO CREUS, MIRA AQUEST VIDEO: http://www.youtube.com/watch?v=dSFP4XfE8jI

Clar, hi ha qui és més discret i només ho pensa; d’altres però no poden evitar verbalitzar o gesticular la seva reacció vers els altres. I aquí la gran diferència. Tothom és lliure de pensar el que vulgui, però la llibertat a expressar aquests pensaments, en el meu parer, s’ha de reprimir quan es poden ferir els sentiments d’algú, encara que ens sembli indiferent la reacció que pugui ocasionar a la persona a qui hem jutjat, doncs a nosaltres tampoc ens agradaria que ens ho fessin, no?

Tal com em van ensenyar,i que molts de vosaltres deveu saber ja: no facis el mal que no vols per a tu!

El Power Point, un recurs educatiu més!

El Power Point és un programa que ofereix windows que serveix per crear presentacions de temes, exposicions orals, i tot el que se’ns pugui ocórrer.
Amb aquesta eina podem incorporar sons, imatges, videos, crear hiperenllaços, transicions de video entre les diferents diapositives, organitzar-ho tot de la manera que vulguem, etc. També podem canviar les lletres, els fons de les diapositives, posar la nostra veu, entre altres coses.
Aquest recurs dins les aules per treballar les assignatures s’ha estès ben de pressa perquè proporciona més opcions per assolir amb èxit els coneixements necessaris: per entrada visual, sobretot, però també auditiva.
Considero que és un bon mètode educatiu, per el que ja he dit i perquè acosta als alumnes a experimentar amb les noves tecnologies, que sense elles actualment es fa més difícil treballar.
L’inconvenient d’emprar aquest tipus de programa és la necessitat de tenir instal·lar a l’aula (com a mínim a una!) una pantalla amb projector, amb l’ordinador corresponent, i uns altaveus. I pot ser que no tots els espais siguin prou amplis per col·locar aquest material o no es té prou economia per comprar-los.
Així que, fer servir el Power Point a les aules és més que preparar unes bones diapositives. Cal que el centre estigui ben equipat.

Bella veu interior

Magalie es va presentar aquest mes de març a un càsting del programa francès Nouvelle Star, que ve a ser com Opetación Triunfo a Espanya.

Jocs de matar

Quants adolescents (i no tan adolescents) es planten cada dia davant l’ordinador i desaprofiten el temps jugant a jocs de guerra, com el Counter Strike!

A la darrera classe vam veure un documental de 30 Minuts en el que un pare, desesperat per desenganxar al seu fill d’aquest joc, s’entrevista amb altres pares que es troben en la mateixa situació, amb els joves addictes, psicòlegs i, fins i tot, amb fabricants de jocs d’aquesta mena.

D’acord amb el que deia aquell pare, fora de les opinions diverses que puguin recolzar o no la fabricació d’aquests jocs de matar,no hem d’oblidar que:

- La violència és “una substància addictiva”.
- La guerra per a ells és un joc, i les bombes un soroll digital.
- En el Counter s’aprèn com matar: posar l’arma a punt, saber en quin moment disparar...
- Els soldats, que es juguen la vida pel seu país, s’entrenen amb simuladors virtuals com el Counter!
- A Amèrica han hagut casos d’assassinat després de que l’assassí jugués a un videojoc de matar. Un cas horrible: un adolescent de 14 anys va matar 8 nens d’un tret al cap sense fallar.
- La manera d’ajudar a aquests jugadors és buscant les causes que els han fet perdre el control de les seves decisions i han preferit evadir-se dins el món fictici dels videojocs.

I si cada vegada hi ha més accés als jocs de violència, com afectarà en la formació de la ment dels joves del segle XXI?
Ja cal que us prepareu futurs docents, psicòlegs i pares...