Jocs de matar

Quants adolescents (i no tan adolescents) es planten cada dia davant l’ordinador i desaprofiten el temps jugant a jocs de guerra, com el Counter Strike!

A la darrera classe vam veure un documental de 30 Minuts en el que un pare, desesperat per desenganxar al seu fill d’aquest joc, s’entrevista amb altres pares que es troben en la mateixa situació, amb els joves addictes, psicòlegs i, fins i tot, amb fabricants de jocs d’aquesta mena.

D’acord amb el que deia aquell pare, fora de les opinions diverses que puguin recolzar o no la fabricació d’aquests jocs de matar,no hem d’oblidar que:

- La violència és “una substància addictiva”.
- La guerra per a ells és un joc, i les bombes un soroll digital.
- En el Counter s’aprèn com matar: posar l’arma a punt, saber en quin moment disparar...
- Els soldats, que es juguen la vida pel seu país, s’entrenen amb simuladors virtuals com el Counter!
- A Amèrica han hagut casos d’assassinat després de que l’assassí jugués a un videojoc de matar. Un cas horrible: un adolescent de 14 anys va matar 8 nens d’un tret al cap sense fallar.
- La manera d’ajudar a aquests jugadors és buscant les causes que els han fet perdre el control de les seves decisions i han preferit evadir-se dins el món fictici dels videojocs.

I si cada vegada hi ha més accés als jocs de violència, com afectarà en la formació de la ment dels joves del segle XXI?
Ja cal que us prepareu futurs docents, psicòlegs i pares...